La conversió d’una prova a un servei de pagament es completa quan el cobrament queda confirmat i l’accés correspon a l’oferta contractada. Arribar al checkout o afegir una targeta són passos intermedis, no la mateixa cosa.
Què ha de saber l’usuari abans de començar?
Explica la durada, què pot provar, el preu posterior i l’acció necessària per continuar. En un exemple fictici de set dies, «Prova de set dies; després, 20 € al mes» encara necessita aclarir si es cobrarà automàticament o si l’usuari haurà de contractar el servei.
La redacció ha de reflectir el recorregut real i les condicions aplicables. No amaguis aquesta diferència en una pantalla que només es veu al final.
Amb mètode de pagament o sense?
Sense recollir un mètode, el final de la prova pot conduir a triar un pla i completar el pagament. Si es recull un mètode abans, cal explicar què s’autoritza i quan es podria cobrar. Afegir-lo no prova que s’hagi fet un pagament ni que qualsevol cobrament posterior estigui autoritzat.
Estats que convé distingir
| Estat | Significat |
|---|---|
| Prova iniciada | L’usuari ha començat el període de prova |
| Prova finalitzada | S’ha arribat al final del període |
| Pagament pendent | Encara falta resoldre el resultat |
| Primer pagament confirmat | El cobrament s’ha completat |
| Accés de pagament actiu | El servei ha aplicat la confirmació |
Comprova el cas en què el pagament arriba després d’haver acabat la prova. L’accés no ha de quedar desconnectat del resultat, ni un error visual ha de provocar un segon cobrament.
Com mesurar la conversió
Defineix una cohort de proves i una finestra d’observació. Compta quantes arriben al primer pagament confirmat i quantes obtenen l’accés corresponent. Mantén separat el nombre de visites al checkout. Així pots distingir fricció de pagament i errors d’activació.
Abans d’implantar aquest recorregut, comprova que la teva eina admet la prova i els canvis d’estat necessaris. La guia de venda de serveis digitals situa aquests passos dins del llançament.