Cobrar per ús exigeix mesurar una unitat que el client entengui i poder explicar com es transforma en un import. El processador de pagaments executa una operació; no has de pressuposar que també mesura el consum del teu servei.
Tria una unitat clara
Pot ser una sessió, una consulta o una unitat consumida. Defineix quan compta, si hi ha un mínim i què queda exclòs. «Ús del servei» és massa ambigu si una mateixa acció pot registrar-se diverses vegades.
Conserva una referència per esdeveniment i un període de càlcul. Això et permet reconèixer duplicats i explicar un ajust sense esborrar el registre original.
Exemple fictici de càlcul
Suposem un preu de 0,20 € per unitat i un període tancat. El càlcul següent no fixa impostos ni representa una tarifa d’AndorPay.
| Concepte | Unitats | Import |
|---|---|---|
| Consum registrat | 100 | 20 € |
| Duplicats identificats | −10 | −2 € |
| Consum que es factura | 90 | 18 € |
Abans de preparar el pagament de 18 €, el sistema ha de poder explicar quines deu unitats s’han exclòs. Si el consum canvia després del tancament, defineix si es corregeix el període o es prepara un ajust posterior.
Abans, després o amb una part fixa?
Un saldo prepagat necessita regles sobre què passa quan s’esgota. El cobrament posterior necessita límits i un calendari de tancament. Una combinació de quota i consum necessita explicar què inclou la quota i a partir d’on s’afegeix un import.
No són variants que s’activin només canviant el nom del pla. La fitxa de subscripció ha de reflectir la regla i l’eina ha de poder calcular-la.
Què has de comprovar a la integració?
Separa registre d’ús, càlcul, document i pagament. Prova consum duplicat, absència de dades, ajust i cobrament amb resultat pendent. Congela l’import de cada operació perquè un canvi posterior del consum no alteri una venda ja enviada sense deixar rastre.
Si vols aplicar aquest model, descriu la unitat, la freqüència i l’eina que mesura el consum. Podrem revisar la part de cobrament i les connexions que cal confirmar.